El ultimátum de Bourne

Avui toca el següent llibre.

• Autor: Robert Ludlum
• Col·lecció:
  • El caso Bourne
  • El mito de Bourne
  • El ultimátum de Bourne
• Editorial: S.A. Editorial Atlantida
• Any: 1990

Sinopsis:

Durante un tumultuoso carnaval en los alrededores de Baltimore, dos hombres misteriosamente convocados allí por telegramas son testigos de una extraña matanza. Jason Bourne, cuya verdadera identidad sólo ellos conocen, firma esos telegramas, pero los dos hombres saben que no es él sino Carlos, conocido también como El Chacal, el terrorista más conocido y elusivo del mundo y enemigo mortal de Bourne, quien realmente les ha convocado. Intuyen lo que desea: un duelo final con Bourne…

David Webb, profesor de estudios orientales, esposo y padre, está obligado a hacer algo que nunca esperó tener que repetir: asumir la terrible identidad de Jason Bourne. Su plan es simple: infiltrarse en la organización Medusa, política y económicamente omnipotente, y utilizarse a sí mismo como cebo para atraer a El Chacal a una trampa mortal… de la que sólo uno podrá escapar…

Opinió:

Tercera i última part, que és la més allunyada de les 3 en comparació a la pel·lícula.

Però fins i tot així, manté el fil de la intriga fins a l’últim moment i desitges que mai arribi a la seva fi per a saber que més li pot arribar a passar al nostre personatge, quan el solo vol viure una vida tranquil·la i allunyat de tot i sobretot del seu passat.

Us poso una de més moltes teories que existeixen voltant a aquests llibres i que, encara que sembla increïble, em resulta la més creïble, perquè tothom sap fins on poden arribar els governs per a aconseguir les seves metes i més fa uns quants anys.

Existeixen teories que diuen que la novel·la està basada en uns arxius classificats de la CIA que van poder veure la llum, on suposadament un grup d’espies secrets escampats per Europa atemptaven cada cert temps en diverses capitals europees alhora causant confusió. El que després es va esbrinar és que no eren diversos individus, sinó un només que actuava de manera aleatòria i mancada de sentit, sent aquest mite el que va motivar a Robert Ludlum.